Mallorca continua sent el paradís

Les xarxes socials s'han tornat a tenyir de blau mediterrani. Després d'uns mesos de parets, finestres i concerts de balcó, Mallorca i les seves platges tornen a suscitar enveges a propis i estranys.

El mar s'ha tornat a convertir en platja i, un juny molt atípic, locals i residents gaudeixen del paradís mallorquí. Un paradís més blau, més desèrtic i més paradís que mai.

Hi ha hagut altres primeres vegades, sí, però cap com aquesta. Els peus nus sobre la sorra, la pell salada, l'olor de l'estiu, la brisa marina als cabells i aquell fred del primer bany que puja des dels turmells i s'enfila per la cintura fins a dalt de tot del cap. Aquest calfred que anuncia que l'estiu, encara que dubtéssim, ja és aquí.

A la primera escena de La Gran Bellesa, l'obra mestra de Paolo Sorrentino, un japonès extasiat per la bellesa romana cau rendit a terra mentre fa una fotografia des de dalt dels set turons. Igual que aquest turista embadalit, els mallorquins sentim una mena de síndrome de Stenhal al trobar-nos cara a cara amb la bellesa mallorquina.

Les cales i platges de l'illa s'han convertit en muses que, tranquil·les i serenes, posen davant les càmeres de qui feia temps que somiava amb aquest espectacle.

Caló des moro i les seves aigües translúcides de color turquesa, Es Caragol i encant salvatge i solitari, un Formentor endormiscat sota l'ombra dels pins, Cala Deià Es Carbó i les seves dunes de sorra blanca o la tranquil·litat i l'encant de Cala Varques.

Des de És Príncep volem que, tots els que esteu lluny, us feu aquestes fotos com un aperitiu del que encara ha d'arribar. Durant uns mesos us ha tocat gaudir del paradís a través d'una pantalla, però la vostra primera trobada cada cop és més a prop.

Mentre tant, estigueu tranquil, nosaltres cuidem del paradís fins que arribeu.